1 envoltar. 2 vèncer. 3 (desbordar-sepron.) (un riu) sortir de mare Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 úter mare si claustre matern madriguera, matriu d'un animal. 2 motlle. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

alma mater, nom llatí que hom dona sovint a la universitat: significa literalment mare nutrícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 proxeneta rufià macarró, el qui viu dels guanys d'una dona prostituïda. arlot, íd. mare postissa, alcavota. 2 encobridor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 abegot, abelloto vagarro, mascle de l'abella. abella reina, abella mestrao abella mare, l'abella femella fecunda. abella obrera, abella femella estèril. poll, cria de l'abella. 2 Conjunt de les abelles d'un rusc: Abell Munió d'abelles: Abeller. Grup d'abelles que emigren plegades d'un rusc [...]

reiteradament periòdicament cop de...Denota una acció reiterada. És una expressió molt castissa. Es construeix: 1) amb un substantiu, sempre en plural: Cop de crits. Cop de renecs. 2) amb l'infinitiu del verb. Cop de cridar. Cop de renegar. Ell, cop de demanar-ho, i la seva mare, cop de negar-li-ho [...]

cosí germà cosí primo cosí segon, fill d'un cosí del pare o de la mare. cosinalla, el conjunt dels cosins. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

emmalaltir-se posar-se malalt caure malalt gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit. encalostrar-se(un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare) empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les [...]

mare, claveguera mestra. clavegueró, ramal d'una claveguera. clavegueram, conjunt de les clavegueres d'una població. albelló, canal per a donar sortida a les aigües brutes. sentina, fons del buc d'una nau gran, on s'arreplega l'aigua que entra a la nau. En sentit fig. s'empra en el mateix [...]

1 Gris fosc tirant a negre. gris. llor, bru fosc. morè o moreno. La Moreneta o la Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat. moreu, fosc, tirant a negre. 2 fosc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]